Història del safrà

Amples quantitats de safrà poden produir efectes narcòtics mortals

Història del safrà

Segons la mitologia grega, els bells i morts Crocos es van enamorar de la bella nimfa Smilax. Però, desgraciadament, els seus favors van ser rebrots per Smilax, i es va convertir en una bella flor de porc púrpura.

La paraula safrà deriva de la paraula àrab zafaran, que significa groc, i es va esmentar tan llunyà com el 1500 a. C. en molts escrits clàssics, així com a la Bíblia. Altres derivacions provenen del safran francès antic, safranum llatí medieval, i safroun anglès mitjà .



El safrà es cull de la planta de flor de tardor Crocus sativus, membre de la família Iris. És autòctona d'Àsia Menor, on ha estat cultivada durant milers d'anys per ser utilitzada en medicaments, perfums, colorants i com un sabor meravellós per a menjars i begudes.

Els fars i els reis eren també molt valorats pels filats d'or vermell com a afrodisíac , però grans quantitats produïen efectes narcòtics mortals.

El safrà s'ha utilitzat medicinalment per reduir les febres, rampes i fetges engrandits, i calmar els nervis. També s'ha utilitzat externament per a contusions, reumatismes i neuràlgies. (Atenció: no utilitzeu medicaments sense consultar amb el seu metge).

Encara que la majoria del safrà del món es produeix a l'Iran, Espanya és el major exportador mundial de safrà.

Més sobre receptes de safrà i safrà

Azafrán d'un cop d'ull

Formes de safrà i emmagatzematge
Copis de safrà - Avís!
• Història del safrà
Receptes de safrà

Llibres de cuina

Guia de les espècies d'herbes i espècies de Spice Lover
L'Enciclopèdia Contemporània d'Herbes i Espècies
Herbes i espècies: la referència del xef
La Bíblia de Spice And Herb
Més llibres de cuina