El Magrib

El Magrib: La joia del nord d'Àfrica

Al llarg de la costa nord-oest d'Àfrica, a l'oest d'Egipte, es troba la regió del Magrib, una zona dominada pels àrabs des del segle VIII. Abans de la formació dels estats nació moderns a la regió del segle XX, es va definir el Magrib com el territori més petit entre el mar Mediterrani i les muntanyes de l'Atles. Avui, el Magrib es compon de Marroc, Líbia, Algèria, Tunísia i Mauritània i acull prop d'un per cent de la població mundial.

La majoria de la població que viu a la regió del Magrib es consideren àrabs, però també hi ha una gran quantitat de no-àrabs, com els berbers, que criden al Magrib la seva llar.

Llengua i cultura al Magrib

L'idioma de la regió del Magrib és principalment àrab. Per ajudar en negocis i comerç, però, alguns països també parlen francès, italià i anglès. Com que el Magrib està aïllat en certa mesura de la resta del continent africà per les muntanyes de l'Atles i el desert del Sàhara, les persones que s'han instal·lat al nord de la regió tenen una història de relacions comercials i culturals amb els països de la Mediterrània, incloent el sud Europa i Àsia Occidental. De fet, aquestes relacions es remunten fins al primer mil·lenni aC amb la colònia fenícia de Cartago. A continuació, al segle XIX, les zones del Magrib van ser colonitzades per França, Espanya i fins i tot Itàlia, que van tenir efectes duradors a la regió i continuen creant vincles culturals.

Per exemple, avui més de dos milions i mig d'immigrants magribins viuen a França (principalment d'Algèria i el Marroc) i hi ha més de tres milions de ciutadans francesos d'origen magrebí.

Avui, la religió primària del Magrib és majoritàriament musulmana, i només el mínim percentatge de la població és aquell de la fe cristiana o jueva.

Però històricament, la regió ha allotjat membres de cadascuna d'aquestes creences, principalment com a conseqüència de conquistar imperis i conversions posteriors. Al segle II, els romans havien convertit gran part de la regió al cristianisme. El domini del cristianisme va acabar amb les invasions àrabs que van portar l'islam al Magrib a la VII e segle. El Magreb també era en un moment donat a una important població jueva anomenada magrebí. Aquestes comunitats jueves van preestablir la conversió de la regió cap a l'islam, i encara hi ha una petita quantitat de comunitats jueves.

Els sistemes polítics dels països del Magheb també són similars. Algèria, Mauritània i Tunísia tenen presidents, mentre que el Marroc té un rei. Líbia no té cap títol formal per al seu líder. El 1989, Mauritània, el Marroc, Tunísia, Líbia i Algèria van formar la Unió del Magrib que tenia per objecte promoure la cooperació i la integració econòmica entre les nacions. Però la unió va ser de curta durada i ara està congelada. Les tensions, particularment entre Algèria i el Marroc, van sorgir una vegada més i aquests conflictes van impedir l'èxit dels objectius de la Unió.

Aliments al Magrib

Mentre els països de la regió del Magrib comparteixen moltes tradicions culturals, una de les més evidents és la seva cultura culinària compartida.

Entre aquestes tradicions compartides es troba l'ús del cuscús com a aliment bàsic a diferència de l'ús de l'arròs blanc, que és popular entre les cultures àrabs orientals. A més, aquestes nacions comparteixen la tagina , que és alhora una peça de cuina i un estil de cuina. Degut a la geografia de la regió, el Magrib ha estat, al llarg de la història, estretament associat amb el món mediterrani. Les espècies i sabors d'Itàlia i Espanya s'han filtrat a la cuina del Magrib, combinant-se amb les verdures, carns i mariscs originals de la regió de la costa. Encara que la regió comparteix aquestes tradicions culinàries, cada país encara conserva el seu propi gust i estil propi.